NÀUFRAG

El nàufrag es va despertar, es deia Alexander Gold, se sentia molt de soroll. Dos homes, guerres de la tribu, van obrir la porta del cobert, el van agafar pels braços i el van arrastrar fins a fora el cobert.

Els guerrers seguien cridant, amb força mal humor, però Gàtova va fer un crit més fort que ningú i de cop es va produir un silenci.

Gàtova li va dir a Xèrica, la traductora de la tribu que li digues al nouvingut que a partir d’ara ell seria un esclau. Aquesta li va comunicar lentament a Alexander, i Alexander sorprès de que ella parles el seu idioma li va dir:

-Em…em dic Alexander, Alexander Gold. On estic? Que ha Passat?

Ningú va contestar. Xèrica es va ocupar primer curar-li les ferides i donar-li de menjar, per que en un futur pròxim ell pogués treballar sense complicacions. A cap d’unes hores xèrica i Alexander ja portaven estona parlant, havien parlat de la petroliera que anava invedint la seva illa, de l’illa, de la vida d’un i de l’altre… Semblava que s’agradessin mútuament.

Alexander ja s’havia recuperat, i estava treballant molt dur, però mai obtenia cap recompensa. Aguantava  viu gracies a les mirades de Xèrica, al seu somriure, i  les converses amb ella. S’havien enamorat totalment l’un de l’altre.

Cada cop hi havien més i més plantes petrolieres, i la contaminació de l’aigua de la platja era sorprenen. Però els guerrers no ho sabien i seguien fent les seves costums, netejar-se amb l’aigua,… I al cap d’uns dies molts guerrers es trobaven molt malament, i Xèrica els tenia que curar. Però al cap d’uns dies més, Xèrica també es trobava molt malament. Alexander l’ajudava en tot, la cuidava, li donava de menjar,…  fins que ella va morir per la intoxicació de petroli. Igual que molts altres de la tribu.

Alexander no podia viure sense ella, i com que pensava que mai podria escapar, va posar-se a l’aigua i va començar a empassar-se ‘la, i va morir al poc temps.