dissabte, 14 de juny del 2014

ANDORRA(opcional)

UNS DIES A ANDORRA

DIA 3 DE MARÇ

Fa casi un dia que estic a Andorra. Hi he vingut amb una sortida que ha organitzat l’ampa de l’institut. Amb tres amigues vam decidir anar a esquiar juntes a Andorra i ens hi vam apuntar de seguida. El viatge amb autobús ha sigut una mica pesat, casi be 5 hores tancats en un bus, sort que ens em entretingut escoltant música i mirant pel·lícules.
Estic molt cansada, ja m’he posat al llit, ben mullada de la guerra de neu que em fet només d’arribar. El sopar ha estat bé, l’hotel una mica vell, però correcte.
Estic molt cansada, fins demà.

DIA 4 DE MARÇ

Per on començar…. Ens em llevat molt d’hora, l’esmorzar bé, el dia en general molt bé fins que a l’ultima baixada m’he estrellat al terra amb les presses de que havíem de marxar. Estava completament sola i molt espantada amb molt de dolor. I desprès de que una gent molt amable m’ajudes, la Mireia, una de les amigues, m’ha cridat des de l’altre punta de la baixada. De cop m’he tranquil·litzat però tot i així no em calmava el dolor del meu dit gros. L’Aina també hi era, una altre de les amigues. Gracies a elles dos em pogut arribar al telecadires i tornar ràpidament, encara que tard amb la mare que ens havia acompanyat en les colònies.
Ella estava molt espantada perquè era molt tard i tothom ens esperava. Porto el dit enbenat, m’he le trencat. Però la gracia d’avui es que pujant amb el teleuevo, ella m’ha dit que esperava que no hi hagués cap complicació, i mira per on, jo he sigut la complicació.
A la tarda em anat de copres i m’ho he passat molt bé. Ara m’han vaig a dormir que no estic per escriure molt amb el dit trencat.

DIA 5 DE MARÇ

Estic al autobús de tornada a casa, el viatge s’està allargant unes hores més del que ens pensàvem, però ja arribarem a casa. Em mirat 3 pel·lícules ja i no en vull veure cap altre.
Avui ha estat tranquil, tot i portar el dit trencat i enbenat, he esquiat. M’he caigut al terra perquè m’he despistat un moment paro m’he aixecat i he continuat com  si res perquè no m’he fet mal. Tot seguit de dinar molt bé en les pistes mateixes, em agafat l’autobús.

Ara me’n vaig per veure si puc dormir una mica abans d’arribar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada