ANDORRA(opcional)

UNS DIES A ANDORRA

DIA 3 DE MARÇ

Fa casi un dia que estic a Andorra. Hi he vingut amb una sortida que ha organitzat l’ampa de l’institut. Amb tres amigues vam decidir anar a esquiar juntes a Andorra i ens hi vam apuntar de seguida. El viatge amb autobús ha sigut una mica pesat, casi be 5 hores tancats en un bus, sort que ens em entretingut escoltant música i mirant pel·lícules.

Estic molt cansada, ja m’he posat al llit, ben mullada de la guerra de neu que em fet només d’arribar. El sopar ha estat bé, l’hotel una mica vell, però correcte.

Estic molt cansada, fins demà.

DIA 4 DE MARÇ

Per on començar…. Ens em llevat molt d’hora, l’esmorzar bé, el dia en general molt bé fins que a l’ultima baixada m’he estrellat al terra amb les presses de que havíem de marxar. Estava completament sola i molt espantada amb molt de dolor. I desprès de que una gent molt amable m’ajudes, la Mireia, una de les amigues, m’ha cridat des de l’altre punta de la baixada. De cop m’he tranquil·litzat però tot i així no em calmava el dolor del meu dit gros. L’Aina també hi era, una altre de les amigues. Gracies a elles dos em pogut arribar al telecadires i tornar ràpidament, encara que tard amb la mare que ens havia acompanyat en les colònies.

Ella estava molt espantada perquè era molt tard i tothom ens esperava. Porto el dit enbenat, m’he le trencat. Però la gracia d’avui es que pujant amb el teleuevo, ella m’ha dit que esperava que no hi hagués cap complicació, i mira per on, jo he sigut la complicació.

A la tarda em anat de copres i m’ho he passat molt bé. Ara m’han vaig a dormir que no estic per escriure molt amb el dit trencat.

DIA 5 DE MARÇ

Estic al autobús de tornada a casa, el viatge s’està allargant unes hores més del que ens pensàvem, però ja arribarem a casa. Em mirat 3 pel·lícules ja i no en vull veure cap altre.

Avui ha estat tranquil, tot i portar el dit trencat i enbenat, he esquiat. M’he caigut al terra perquè m’he despistat un moment paro m’he aixecat i he continuat com  si res perquè no m’he fet mal. Tot seguit de dinar molt bé en les pistes mateixes, em agafat l’autobús.

Ara me’n vaig per veure si puc dormir una mica abans d’arribar.

Opinió personal

EXÀMENS SÍ, EXÀMENS NO.

Els exàmens es fan generalment quant s’acaba un tema. I es fan per constatar com ha anat el tema, o sigui el que hem après i entès. Jo dic sí als exàmens, ja que és una forma de posar-nos en situació per a la vida. Els nervis, l'estrès, no són bons, però més d'un cop a la vida se'n tindran, i penso que aquests exàmens de secundària ens ajuden a superar les dificultats futures.

Però es inevitable que aquest si no tinguin cap però. El meu és que sempre ens diuen que els exàmens són per avaluar com ens ha anat el temari que em realitzat, què em entès. Però en fer l’examen s'ha d'estudiar, “ampoller” molts de cops. Ja que cavegades no entenem del tot el que ens diu el professor i s'ha d'estudiar sols a casa, sense entendre res. Crec que els exàmens s'haurien de fer sense estudiar, potser, repesar, però no molt. Així sí que es podria veure realment el que s'ha entès. Però aixó sí, s'ha d'escoltar el professor, estar atent a classe, fer sempre els deures i treballs que posin els professors, amb el màxim d'esforç.

Tot i així, en general estic a favor del exàmens. Trobo que és una de les millors formes d’aprendre noves coses, som superar l'estrès pel futur, passar els nervis, posar-nos en aquestes situacions, posar-nos a prova perquè quant siguem adults puguem superar tot el que se'ns posi pel davant. Els exàmens són fonamentals per a un bon ensenyament, tant en la vida laboral com en la personal.

Avió desaperagut

ON ÈS L’AVIÓ?

Fa dotze dies un avió de la companyia Malaysia Airlines va 

desaparèixer. Al principi se’n desconeixien les causes. Els 

investigadors no menystenien cap hipòtesi, però ja s’ha 

descobert, la causa de la desaparició va ser causada per 

sos passatgers sospitosos.

L’avió va enlairar-se amb dos passatgers amb passaport robat i la Interpol assegura que aquests dos passatgers van pujar a l’avió amb armes.

Després d’enlairar-se l’aparell, un dels dos terroristes va 

matar al pilot desprès que ell desconnectés els radars. Els 

segrestadors van lligar tots els passatgers i van aterrar a 

una illa diminuta.

Molts agents afirmen que els terroristes van atacar l’avió perquè dins i tenia que haber-hi un ministre molt important de Amèrica, que havia volat a Malàsia per fer una conferencia, per així demanar un rescat. Però dins l’avió no hi era el ministre i els dos terroristes van abandonar l’avió en una illa petita.

Un equip de pesca va sortir a la matinada per anar a pescar a alta mar, i van canviar el rumb perquè el capità va ordenar seguir unes noves coordenades. Gracies això van poder trobar l’illa i van avisar ràpidament la policia.

L’illa on es va trobar l’avió desaparegut, es a prop de Perth, on els radars es van desconnectar per últim cop.

Els passatgers han sigut rescatats, però ni rastre dels dos terroristes. Encara que no hagi hagut cap ferit i mort, els experts afirmen que els quedaran traumes psicològics i alguns no ho superaran.

No és el primer cop que aquesta companyia “perd” avions, i afirmen que se sol utilitzar per al transport d’immigrants il·legals, ja que no hi ha molta vigilància.

NÀUFRAG

El nàufrag es va despertar, es deia Alexander Gold, se sentia molt de soroll. Dos homes, guerres de la tribu, van obrir la porta del cobert, el van agafar pels braços i el van arrastrar fins a fora el cobert.

Els guerrers seguien cridant, amb força mal humor, però Gàtova va fer un crit més fort que ningú i de cop es va produir un silenci.

Gàtova li va dir a Xèrica, la traductora de la tribu que li digues al nouvingut que a partir d’ara ell seria un esclau. Aquesta li va comunicar lentament a Alexander, i Alexander sorprès de que ella parles el seu idioma li va dir:

-Em…em dic Alexander, Alexander Gold. On estic? Que ha Passat?

Ningú va contestar. Xèrica es va ocupar primer curar-li les ferides i donar-li de menjar, per que en un futur pròxim ell pogués treballar sense complicacions. A cap d’unes hores xèrica i Alexander ja portaven estona parlant, havien parlat de la petroliera que anava invedint la seva illa, de l’illa, de la vida d’un i de l’altre… Semblava que s’agradessin mútuament.

Alexander ja s’havia recuperat, i estava treballant molt dur, però mai obtenia cap recompensa. Aguantava  viu gracies a les mirades de Xèrica, al seu somriure, i  les converses amb ella. S’havien enamorat totalment l’un de l’altre.

Cada cop hi havien més i més plantes petrolieres, i la contaminació de l’aigua de la platja era sorprenen. Però els guerrers no ho sabien i seguien fent les seves costums, netejar-se amb l’aigua,… I al cap d’uns dies molts guerrers es trobaven molt malament, i Xèrica els tenia que curar. Però al cap d’uns dies més, Xèrica també es trobava molt malament. Alexander l’ajudava en tot, la cuidava, li donava de menjar,…  fins que ella va morir per la intoxicació de petroli. Igual que molts altres de la tribu.

Alexander no podia viure sense ella, i com que pensava que mai podria escapar, va posar-se a l’aigua i va començar a empassar-se ‘la, i va morir al poc temps. 

RESUMS

RESUM  INVENTS:

La tesi principal d’aquest article d’opinió és que els invents són un gran invent. En la introducció de l’article ens diu que la capacitat d’inventar és il·limitada, ja que no només inventen artefactes necessaris, sinó que també se’n creen alguns sense cap utilitat.

En el cos de l’article en parla de la classificació dels invents, que poden ser concrets o abstractes i en diu la importància de la diferencia que hi ha entre concret i abstracte.

També mitjançant un exemple ens fan la classificació de simples i complexos i al final del cos argumentatiu enumera els invents de la humanitat: l’essència, la guerra, la pau….

Al final de l’article comenta que de vegades fins i tot nosaltres som capaços d’inventar-nos a nosaltres mateixos.

RESUM UN GRAN INVENT: 

L’idea principal del segon article d’opinió es que avui dia els mòbils ens permeten estar connectats amb el món, i ens faciliten molt la vida.

Però també ens diu que troba a faltar les cabines telefòniques, i que per aquesta raó perds les llargues cues per poder trucar, les xerrades dins la cabina, que s’hi escrivien una gran part de la vida,...

Per acabar ens enumera els avantatges dels telèfons: es un instrument magnífic per afavorir la comunicació entre tímids, els insegurs,... I  ens diu que el mòbil és un dels grans invents.







 

ullets d'àngel

OJITOS DE ÀNGEL (ullets d’àngel)

Ramón Fonseca Mora

Colecció: Serie Roja.         Pagines: 200    

Publicació: 24/02/2010      Preu: 8,50 €

Julio Vargas el protagonista d'aquesta novel·la, és un senyor molt ric i envoltat de luxe. Però un dia té un terrible accident . Quan es desperta , veu que es troba en un hospital públic i demana que li traslladin a un de privat , però no poden.

Al seu costat hi ha una nena que és terminal , i dia a dia Julio i Mechi , la nena, es van fent amics . Mechi li comunica a Julio que aviat morirà i Julio se sorprèn perquè la nena no està trista. Ella li diu que el seu avi mort , li diu que ella anirà al cel i que hi ha molts nens. A Julio li sembla molt estrany que Mechi parli amb el seu avi mort.

Al final Julio comprèn que no tots els pobres són dolents i delinqüents hi ha gent molt bona. I que els hospitals públics no són pitjors que els privats.

Aquesta novel·la m'ha encantat, i crec que es una de les meves preferides. Fins i tot al final vaig plorar perquè ès molt trista, però ès tan emocionant que no pots deixar de llegir.

El que m'agrada és que Julio creu que els pobres són criminals , delinqüents que es passen el dia robant , i que són molt mala gent . Però s'adona que tot el que ell pensava era mentida , que ells són bona gent i gràcies a Mechi , Julio canvia a millor persona i ha ser més generós. El perque de que m’ha emocionant molt, es que Mechi es molt valenta i que no l’espanta morir, i que canvia totalment de penssament en el protagonista, aixó d’ella t’impacta molt.

A més també veu que ser ric no ès el millor, perquè et penses que ho tens tot quant en realitat et falta el més important la família i els amics.